Cerques

Búsqueda personalizada

dissabte, de novembre 11, 2006

Una nova decepció per Catalunya

Finalment ERC ha optat per reeditar el tripartit. No estem al 2003.

Sincerament crec que s’han equivocat : com a nacionalistes i com a partit polític.

La gent no entendrà que ERC pacti donant la presidència de la Generalitat al PSOE. Amb tots els meus respectes pel català Montilla, no crec que ell sigui el millor per defensar els interessos del país. I no ho dic per que hagi nascut a Córdoba, sinó perquè crec, i és una visió molt personal, que representa al PSOE i no al PSC. Però això no treu que ha partir d’ara serà el president de la Generalitat. El de tots els catalans.

Ja m’han convidat a dues manifestacions aquesta setmana. ERC ha aconseguit el que no havia aconseguit ningú : dividir el país. Al no donar suport al Nacionalisme, el veritable guanyador d’aquestes eleccions han dividit el país. Els seus propis militants els escridassen, en Carod surt per la porta del darrera.

Encara no se si aniré a les manis. No m’agradaria contribuir a dividir el país.

Per sobre de totes les consideracions, les nostres institucions son el més important. Però això no treu que ens deixem prendre el pel.

El meu nas em diu que algú no ha jugat net. Algú que sempre ha parlat de mans netes i tot aquest seguit de frases. Un País no es fa amb frases. Es fa amb feina, amb sacrifici.

Salut !!!!

Visca Catalunya !!!

diumenge, de novembre 05, 2006

Eleccions al Parlament 2006 : una nova oportunitat.

Aquestes eleccions al Parlament han deixat clara una cosa : el país vol pacte.

Se’n poden fer diverses lectures. La meva és que el país vol pacte de les forces nacionalistes. CiU ha pujat i ha guanyat, ERC s’ha mantingut i PSC/PSOE ha baixat de forma molt notable.

Aquesta legislatura serà la del desplegament de l’Estatut. No es pot perdre aquesta oportunitat de “forçar” al màxim el nou Estatut. Segurament n’hi haurà molts que no els hi faci el pes al 100%, però és el que tenim.

ERC no pot deixar passar aquesta oportunitat de fer un front nacionalista al Parlament. Crec que seria un error històric que ERC fes el desplegament d’aquest Estatut amb el PSOE de companys de viatge.

Tots ja hem expiat els nostres pecats, ja hem pagat les nostres culpes. Ara és el moment del PAÍS.

També han deixat una altra cosa clara : el desinterès de la meitat del país en la política. Aquest és i serà un tema pendent de la nostra classe política i de la nostra societat. El que si que estic segur és que com aquest cop no governi la força que ha guanyat, la gent pot treure la següent conclusió : per que haig d’anar a votar si després els polítics fan el que volen, i el que guanya no governa. Ja he sentits alguns comentaris al respecte.

Cert és que en el nostre sistema parlamentari el president s’escull en el parlament amb la suma dels diputats. Però crec que la gent no entendria que qui ha guanyat aquestes eleccions, per segona vegada no governes. Això seria un punt més a favor de l’abstenció i del desinterès de la gent en el sistema que tenim

dimecres, d’octubre 25, 2006

"A mi m'agrada la política"

Tinc un amic, en Jep, amb el que acostumo a parlar de moltes coses, entre elles de política. Ell sempre em diu : “...doncs a mi m’agrada la política i els polítics...”.

En Jep pensa que tant la política com els polítics son necessaris per la nostra societat. Que hem de fer quelcom (i els polítics també) per tal que la resta de la societat vegi que els polítics són una eina del poble (i no el poble una eina d’ells) per tal d’avançar cap a una societat més justa, cap a un país més lliure, a través d’uns valors que identifiquen cada poble.

“La ètica del poble”, sempre em recorda en Jep. “Això és l’important de la política”.

En Jep viu en un país semblant al nostre, i em comenta que “.. no sé si els nostres polítics saben realment el que significa la paraula política. Crec que n’hi ha molts que juguen a altres jocs molt allunyats.”

Això em fa pensar a mi, i li dic que en el meu país, Catalunya, conec un bon grapat de polítics que si que saben el que vol dir la paraula, que lluiten per un país més just, més lliure, que lluiten pels valors del meu país.

Malgrat tot, en Jep es mostra escèptic, per que creu que si no som capaços de motivar a la gent jove, a la gent que serà el futur del nostre país ho tenim magre. Es veu que en el seu país passa el mateix que en el nostre....

I jo li pregunto : “I quina solució hi ha , Jep ?”.

I la seva resposta és tan llarga que no hi cap en el blog. I tampoc la té....

Seguiré parlant amb en Jep. Em fa pensar ...


Salut !!!

dilluns, d’octubre 23, 2006

Intentaré des d'aquestes linees fer reflexions sobre el nostre pais, la societat i la tecnologia. No sempre hauran d'anar lligades les tres coses, però segur que hi trobarem entre tots el nexe.

L'impacte de la tecnologia a la nostra societat és un fet evident, i també m'interesa reflexionar sobre la nostra societat en si mateix i tot el que ens envolta.

Serà un blog obert a la política (en el sentit real de la paraula), la tecnologia (soc un tecnòleg), i a les meves idees de com pensar una societat, un pais, una manera de fer que sigui millor per tothom.

Segurament hi trobareu entrades interessants, us recomano (com no !!!) que el seguiu.

Salut !!!
Jaume Batlle i Ferrer.