Una nova decepció per Catalunya

Finalment ERC ha optat per reeditar el tripartit. No estem al 2003.

Sincerament crec que s’han equivocat : com a nacionalistes i com a partit polític.

La gent no entendrà que ERC pacti donant la presidència de la Generalitat al PSOE. Amb tots els meus respectes pel català Montilla, no crec que ell sigui el millor per defensar els interessos del país. I no ho dic per que hagi nascut a Córdoba, sinó perquè crec, i és una visió molt personal, que representa al PSOE i no al PSC. Però això no treu que ha partir d’ara serà el president de la Generalitat. El de tots els catalans.

Ja m’han convidat a dues manifestacions aquesta setmana. ERC ha aconseguit el que no havia aconseguit ningú : dividir el país. Al no donar suport al Nacionalisme, el veritable guanyador d’aquestes eleccions han dividit el país. Els seus propis militants els escridassen, en Carod surt per la porta del darrera.

Encara no se si aniré a les manis. No m’agradaria contribuir a dividir el país.

Per sobre de totes les consideracions, les nostres institucions son el més important. Però això no treu que ens deixem prendre el pel.

El meu nas em diu que algú no ha jugat net. Algú que sempre ha parlat de mans netes i tot aquest seguit de frases. Un País no es fa amb frases. Es fa amb feina, amb sacrifici.

Salut !!!!

Visca Catalunya !!!

Eleccions al Parlament 2006 : una nova oportunitat.

Aquestes eleccions al Parlament han deixat clara una cosa : el país vol pacte.

Se’n poden fer diverses lectures. La meva és que el país vol pacte de les forces nacionalistes. CiU ha pujat i ha guanyat, ERC s’ha mantingut i PSC/PSOE ha baixat de forma molt notable.

Aquesta legislatura serà la del desplegament de l’Estatut. No es pot perdre aquesta oportunitat de “forçar” al màxim el nou Estatut. Segurament n’hi haurà molts que no els hi faci el pes al 100%, però és el que tenim.

ERC no pot deixar passar aquesta oportunitat de fer un front nacionalista al Parlament. Crec que seria un error històric que ERC fes el desplegament d’aquest Estatut amb el PSOE de companys de viatge.

Tots ja hem expiat els nostres pecats, ja hem pagat les nostres culpes. Ara és el moment del PAÍS.

També han deixat una altra cosa clara : el desinterès de la meitat del país en la política. Aquest és i serà un tema pendent de la nostra classe política i de la nostra societat. El que si que estic segur és que com aquest cop no governi la força que ha guanyat, la gent pot treure la següent conclusió : per que haig d’anar a votar si després els polítics fan el que volen, i el que guanya no governa. Ja he sentits alguns comentaris al respecte.

Cert és que en el nostre sistema parlamentari el president s’escull en el parlament amb la suma dels diputats. Però crec que la gent no entendria que qui ha guanyat aquestes eleccions, per segona vegada no governes. Això seria un punt més a favor de l’abstenció i del desinterès de la gent en el sistema que tenim